Nadal és a tocar.

Avui falten 11 mesos per tornar a fer presents, menjar torrons, neules, beure cava, etc!

 

Au, aneu pensant en quins regals fareu i quins voldreu.

 

[@more@]

Desactiva els comentaris

MARGINACIÓ DEL CASTELLÀ?

 Carta apareguda al diari El Punt el dia 20 de gener de 2008

 Aquest escrit és per denunciar el rebuig a la llengua catalana, u nfet que va tenir lloc al municipi de Lloret de Mar al bar Las Regiones el dijous 10 de gener d'enguany, prop de tres quarts de dotze del migdia.

Som cinc professores d'un centre públic d'aquesta localitat que vam anar a esmorzar a l'esmentat bar.

Els fets sorprenents són els següents: una de les companyes va demanar un "mini de pernil salat i una infusió". Des de la barra, el cambrer va fer una negació amb el cap.

Aquesta situació es va repetir dues vegades més, fins que una de nosaltres va demanar un "café solo y descafeinado". El cambrer va contestar: "Eso sí que tenemos". Es va apropar a la nostra taula per prendre nota.

Sense poder creure el que estava succeïnt, una companya va preguntar "Vol dir que si li demano un "café con leche" me'l servirà i si li demano un cafè amb llet, no?

El cambrer, amb un somriure irònic, va afirmar amb el cap.

Ens sembla que no calen més comentaris per demostrar la situació de marginació de què és objecte la llengua catalana en situacions quotidianes com aquesta, quan, de fet, és una llengua tan oficial a Catalunya com ho és el castellà.

Amb aquest escrit, doncs, volem denunciar aquest fet i posar-lo en coneixement de les autoritats competents per tal que prenguin les mesures necessàries perquè no es repeteixin situacions semblants.

Parlar català és un dret, i entendre'l, una obligació per a tots els ciutadans i ciutadanes que viuen i treballen a Catalunya.

 

I no només de Catalunya sinó també del País Valencià i de les 4 Illes (un país, que en diuen a Baleària), de la Franja de Ponent ( que no d'Aragó ni hòsties varies que els hi serveix per entabanar-nos), de la Catalunya Nord (tant de bo!), del Carxe (d'il·lusions també…) i de l'Alguer ( Pancatalanista! cridaran alguns…).

Això s'hauria de denunciar a Turisme, al Síndic de Greuges, a la mare superiora i al Sant Pare Toni Albà (l'altre ja en té prou amb fer les misses en llatí i d'esquenes al poble)!

 

COP DE MALL!!

 

[@more@]

Desactiva els comentaris

MARGINACIÓ DEL CASTELLÀ?

 Carta apareguda al diari El Punt el dia 20 de gener de 2008

 Aquest escrit és per denunciar el rebuig a la llengua catalana, u nfet que va tenir lloc al municipi de Lloret de Mar al bar Las Regiones el dijous 10 de gener d'enguany, prop de tres quarts de dotze del migdia.

Som cinc professores d'un centre públic d'aquesta localitat que vam anar a esmorzar a l'esmentat bar.

Els fets sorprenents són els següents: una de les companyes va demanar un "mini de pernil salat i una infusió". Des de la barra, el cambrer va fer una negació amb el cap.

Aquesta situació es va repetir dues vegades més, fins que una de nosaltres va demanar un "café solo y descafeinado". El cambrer va contestar: "Eso sí que tenemos". Es va apropar a la nostra taula per prendre nota.

Sense poder creure el que estava succeïnt, una companya va preguntar "Vol dir que si li demano un "café con leche" me'l servirà i si li demano un cafè amb llet, no?

El cambrer, amb un somriure irònic, va afirmar amb el cap.

Ens sembla que no calen més comentaris per demostrar la situació de marginació de què és objecte la llengua catalana en situacions quotidianes com aquesta, quan, de fet, és una llengua tan oficial a Catalunya com ho és el castellà.

Amb aquest escrit, doncs, volem denunciar aquest fet i posar-lo en coneixement de les autoritats competents per tal que prenguin les mesures necessàries perquè no es repeteixin situacions semblants.

Parlar català és un dret, i entendre'l, una obligació per a tots els ciutadans i ciutadanes que viuen i treballen a Catalunya.

 

I no només de Catalunya sinó també del País Valencià i de les 4 Illes (un país, que en diuen a Baleària), de la Franja de Ponent ( que no d'Aragó ni hòsties varies que els hi serveix per entabanar-nos), de la Catalunya Nord (tant de bo!), del Carxe (d'il·lusions també…) i de l'Alguer ( Pancatalanista! cridaran alguns…).

Això s'hauria de denunciar a Turisme, al Síndic de Greuges, a la mare superiora i al Sant Pare Toni Albà (l'altre ja en té prou amb fer les misses en llatí i d'esquenes al poble)!

 

COP DE MALL!!

 

[@more@]

Desactiva els comentaris

Torna el cinema en català a la Franja de Ponent.

 

 La Institució reparteix les entrades entre els xiquets i famílies de la Franja

Entrem al quart any de cinema en catàlà a la Franja de Ponent. Com us hem anat explicant en els darrers tres anys un dels projectes més reeixits per a la normalització de la llengua a la Franja de Ponent és el Cinema Infantil, que arriba aquesta tardor al sisè cicle gràcies al compromís del Circuit Urgellenc i el suport de la Secretaria de Política Lingüística de la Generalitat.

Novament Tamarit de Llitera (per sisena volta) i Mequinensa (per cinquè camí) ofereixen als seus cines cinc pel·lícules en català. Comença Mequinensa el 10 de febrer. A totes dues sales es podrà veure «Bee Movie», «Moguda sota el Mar», «Mr. Magorium i la seva botiga màgica», «Donkey Xote» i «Arthur i els Minimoys».

La Institució Cultural de la Franja de Ponent se n'encarregarà, com sempre, de la promoció i divulgació i lliurarà centenars d'entrades, de franc, als xiquets i xiquetes de la Llitera, el Baix Cinca i el Matarranya.

[@more@]

Desactiva els comentaris

Gas Natural també té vivendes, no pas habitatges…

 

Doncs sí, sí. Cada volta és més normal el terme vivenda en comptes del nostrat habitatge. Com és possible? Algú s'imagina dient, tot xerrant el castellà, habitaje? Oi que no? Oi que tothom s'abraonaria contra el desafecte per la llengua que gosés fer aquest disbarat? I com és, doncs, que a GN tenen inclós al sistema informàtic pàgines amb la paraula vivenda com a originària del català? Ja no es contracten lingüistes? No es fan servir correctors de text?

El Periòdic de Catalunya, Tv3 (fan servir com a sinònims vivenda i habitatge i les encabeixen a la mateixa frase " la Conselleria de l'Habitatge ha dit que el preu de la vivenda…" i coses semblants) i ara GN… Quan s'hi afegeixi La Caixa, el terme vivenda apareixerà al mateix diccionari a on apareix barco o botella. I aquests termes és possible que seguissin el mateix camí que fa ara vivenda. I així anem assimilant més la llengua catalana a la castellana.

Quina era la frase de Felip V sobre castellanitzar-ho tot?

[@more@]

Desactiva els comentaris

Gas Natural també té vivendes, no pas habitatges…

 

Doncs sí, sí. Cada volta és més normal el terme vivenda en comptes del nostrat habitatge. Com és possible? Algú s'imagina dient, tot xerrant el castellà, habitaje? Oi que no? Oi que tothom s'abraonaria contra el desafecte per la llengua que gosés fer aquest disbarat? I com és, doncs, que a GN tenen inclós al sistema informàtic pàgines amb la paraula vivenda com a originària del català? Ja no es contracten lingüistes? No es fan servir correctors de text?

El Periòdic de Catalunya, Tv3 (fan servir com a sinònims vivenda i habitatge i les encabeixen a la mateixa frase " la Conselleria de l'Habitatge ha dit que el preu de la vivenda…" i coses semblants) i ara GN… Quan s'hi afegeixi La Caixa, el terme vivenda apareixerà al mateix diccionari a on apareix barco o botella. I aquests termes és possible que seguissin el mateix camí que fa ara vivenda. I així anem assimilant més la llengua catalana a la castellana.

Quina era la frase de Felip V sobre castellanitzar-ho tot?

[@more@]

Desactiva els comentaris

Dubte existencial

Com, en l'era de la comunicació i la globalització, l'ésser humà està cada volta més isolat?[@more@]

Desactiva els comentaris

La catalanofòbia fa anys que hi és…

Tenga V.M. por el negocio más importante de su Monarquía, el hacerse Rey de España; quiero decir, Señor, que no se contente V.M con ser Rey de Portugal, de Aragón, de Valencia, Conde de Barcelona, sino que trabaje y piense con consejo maduro y secreto, por reducir estos reinos de que se compone España, al estilo y leyes de Castilla, sin ninguna diferencia en todo aquello que mira a dividir límites, puertos secos, el poder celebrar cortes de Castilla, Aragón y Portugal en la parte que quisiere, a poder introducir V.M acà y allà ministros de las naciones promiscuamente y en aquel temperamento que fuere necesario en la autoridad y mano de los consellers, jurados, diputaciones y consejos de las mismas provincias, en cuanto fueran perjudiciales para el gobierno y indecentes para la autoridad real, en que se podrían hallar medios proporcionados para todo, que si V.M. lo alcanza será el Principe más poderoso del mundo.Conde-duque de Olivares, «Gran Memorial», 1624 

Todo el cuydado del govierno de esta Provincia, desde el año 1620 acá, ha sido siempre vexarla, oprimirla, y con particular desuelo buscar contrafacciones, intentar rompimientos a constituciones, y privilegios, ocasionando excesivos gastos a V.M. y al Principado, con pleytos, contenciones, embaxadas, y otras diligencias para este efecto. Esto, con tanta continuación y porfía, que apenas se daba asiento a una, quando despertavan otra mayor, y de mas peso.Gaspar Sala (frare agustinià), 1640 

Pero Señor, como el aborrecimiento pone estorvos a la afición de V.M., notifican sus prendas, y las refieren, con desabrimientos, y ultrages, escarniendo hasta la lengua, que fue tan preciosa a los señores reyes de Aragón. Y assí dize Çurita, que era tan general la afición de los Reyes, que desde que sucedieron al Conde de Barcelona, siempre tuvieron por su naturaleza y antiquíssima patria a Cataluña, y en todo conformaron con sus leyes, y costumbres, y la lengua que usavan era la Catalana. Todas las ordinaciones, assí de la casa real, como otras, eran en Catalán. Las proposiciones, que hazían los señores Reyes en las Cortes o Parlamentos, aunque se hiziessen a los tres Reynos, eran en catalán.Gaspar Sala (frare agustinià), 1640 

Estiman mucho su honor y palabra; no menos su exención, por lo que entre las más naciones de España son amantes de su libertad.Francisco de Melo (cronista portugués), «Guerra de Cataluña», durant la Guerra dels Segadors. 

En tanto en Cataluña quedase un solo catalán, y piedras en los campos desiertos, hemos de tener enemigos y guerra.Francisco de Quevedo, durant la Guerra dels Segadors. 

En la Monarquía de España el ánimo menos conocido es el de los catalanes, amigos de su libertad y que no es prudencia tocarles sus privilegios; por fuerza regirlos imposible; pero de voluntad y con los buenos modos tratables.Juan Alfonso Lencina (tacitista castellà), 1687 

Els catalans van aconseguir tot allò que desitjaven, perquè ni a ells no els va restar res per demanar, ni al rei cosa especial per concedir-los, i aixì restaren bastant més independents del rei que no ho està el Parlament d'Anglaterra.Melchor de Macanaz (manteista), 1702 

Els catalans eren un poble independent que vivia sota les seves pròpies lleis i privilegis, que desitjaria donar suport a un rei que es comprometés a respectar i defensar els seus antics drets. Mitford Crow (comerciant anglés), 1704 

És amb una gran satisfacció que ens hem assabentat que, havent estat sempre gelosos en la reivindicació de les vostres llibertats, us mostrareu indignats en aquests moments de jou que us han imposat els francesos.Reina Anna d'Anglaterra, 1705 

Només cal constatar que el Principat de Catalunya, des de la seva subjugació a la corona d'Espanya, quan va esdevenir una part d'aquell domini, sempre ha estat governat per lleis pròpies, independents de qualsevol altre regne. Fins ara, llurs privilegis han estat sempre conservats íntegrament i la més mínima aparent violació ha servit com a motiu perquè el poble s'alcés en armes. [...] ¿ Quina importància té la vida quan no hi ha llibertat ? Llurs avantpassats els van llegar sencers llurs privilegis de fa segles. ¿ És que ara han de renunciar-hi deshonorablement, i han de deixar darrere d'ells una raça d'esclaus ? No; prefereixen morir tots; o la mort o la llibertat, això és llur decidida elecció.Michael B. Strubell, «The case of the catalans considered», 1714 

El genio de los naturales por lo general es, como siempre ha sido, amante de la libertad.José Patiño, president de la Real Junta Superior de Justicia y Gobierno, 1714 

Como en Cataluña, según el genio de los naturales, se abusaba de la libertad, han siempre odiado a los ministros de Justícia.José Patiño, president de la Real Junta Superior de Justicia y Gobierno, 1714 

No faltó quien aconsejó al Rey Felipe asolar la ciudad (Barcelona), y plantar en medio una columna. No había rigor que no mereciese, ciudad que había sido el origen de tantos males, y que había quitado a la Monarquía tantos reinos. El Rey se excedió en clemencia, y la conservó; pero abatida.Vicente Bacallar y Sanna, Marqués de San Felipe, 1715

[...] Aquel grande orgullo está abatido, y respetan ya los preceptos de V.M. y la Justicia, no por afecto y amor, sí por la fuerza superior de las Armas, de modo que la quietud y obediencia debe afianzarse en éstas [...]José Patiño, president de la Real Junta Superior de Justicia y Gobierno, 1715 

[...] Son apasionados a su patria, con tal exceso que les hace trastornar el uso de la razón, y solamente hablan en su lengua nativa [...]José Patiño, president de la Real Junta Superior de Justicia y Gobierno, 1715 

[...] Que en las escuelas no se permitan libros en lengua catalana, escribir ni hablar en ella dentro de las escuelas y que la doctrina cristiana sea y la aprendan en castellano [...]José Patiño, president de la Real Junta Superior de Justicia y Gobierno, 1715 

Solamente ablan en su Lengua materna y ningún común (ajuntament) asta ahora escribía sinó es en Cathalán, sin practicarse el uso de la lengua Española.José Patiño, president de la Real Junta Superior de Justicia y Gobierno, 1715

Molts comentaris s'assemblen massa als que fan ara. Són els mateixos? Són immortals i van repetint al llarg dels segles ( 3 ja en fa!) la mateixa cantarella o en són de nous que s'han aprés la lliçó-han estat alliçonats- per repetir-la com a lloros? La qüestió és saber si serem capaços com d'antuvi de defensar el que és nostre fins a les darreres conseqüències.

[@more@]

Desactiva els comentaris

Sobirania i Progrés

Editorial: el sobiranisme civil porta el lehendakari a Barcelona

Com ja sabreu, la Plataforma Sobirania i Progrés, juntament amb la Plataforma pel Dret de Decidir i la Fundació Cercle d'Estudis Sobiranistes, durà a terme una conferència pública amb un ponent d'excepció: el lehendakari Juan José Ibarretxe. L'acte, que portarà per títol “Ahora más que nunca iniciativa política”, té per objectiu donar a conèixer entre el públic català les bases i el desenvolupament del procés sobiranista basc, d'innegable interès per a l'independentisme català. La conferència tindrà lloc el proper dijous 17 de gener a les 19:00 hores a l'Auditori AXA (antic Winterthur) de Barcelona, a l'avinguda Diagonal 547 prop de la parada de metro de Maria Cristina. Des de Sobirania i Progrés us convidem a confirmar la vostra assistència a l'acte enviant un missatge a coordinacio@sobiraniaiprogres.cat i a participar en la difusió d'aquest important acte organitzat pel sobiranisme civil català. Recordeu que les places son molt limitades, i que caldrà que porteu còpia impresa del vostre missatge de confirmació d'assistència.[@more@]

Desactiva els comentaris

La FOLC anuncia a Mequinensa la II Jornada sobre el Mercat Cultural en Català.

La Institució de la Franja denuncia que el govern d'Aragó vol dinamitar la Franja amb el projecte Gran Scala.

 

Aquest dissabte 12 de gener el Secretariat Permanent de la Federació d'Organitzacions per la Llengua Catalana s'ha reunit a Mequinensa (Baix Cinca) per decidir algunes de les properes accions i acordar el contingut de la II Jornada sobre el Mercat Cultural en Català. Jornada que tindrà lloc el vinent octubre a Tortosa i que es centrarà en els ‹Mitjans de Comunicació en Català›.
L'encontre ha tingut força ressò en els mitjans de comunicació i ha servit, un camí més, per a exposar la situació de discriminació que es viu a la Franja, pel que fa als drets culturals i lingüístics.

A la roda de premsa han intervingut en Guillem Chacon, vice-president de la FOLC i secretari general de la Institució Cultural de la Franja de Ponent i en Diego Gómez, vocal de la FOLC i president de Federació Escola Valenciana.

Guillem Chacon ha recordat que "pel que fa al respecte a la cultura i la llengua no es pot esperar res de bo del govern d'Aragó, un govern que a l'Exposicio de Saragossa fins i tot separa el català del valencià. Amb especial èmfasi Chacon ha denunciat "l'absurditat del projecte Gran Scala, que manifesta la mentida sobre la que se substenta l'Expo de Saragossa i la gran falsa que es viu a l'Aragó. Mentre es parla de conservar i gestionar millor l'aigua el govern d'Aragó és tan demolidorament estúpid i fals que vol fer la més gran ciutat del joc d'Europa amb parcs aquàtics i altres parcs temàtics en ple desert dels Monegres".
El projecte Gran Scala és una estrambòtica ciutat del joc que cap altre país europeu ha volgut i que té com a referent més proper la mítica Las Vegas. Els càlculs apunten que uns 25 milions de persones visitarien cada any l'enorme complex d'oci a partir del 2015 i la xifra representa un salt endavant tan gran que el Govern aragonès ja l'enarbora com a símbol del futur (sic). El projecte té en els hotels casino (32) i els parcs temàtics (5) el seu reclam principal, i, tot plegat als espais protegits dels Monegres, on no existeixen recursos hídrics.

Per a l'Aragó en general però particularment pel fràgil territori de la Franja de Ponent significaria l'erosió definitiva i en especial d'aquest nostre paradís cultural que, ben al contrari, hauria de gaudir d'una cura especial i no del menyspreu del govern aragonès. Las Vegas aragoneses es situarien molt a prop de la comarca del Baix Cinca i en opinió de la ICFP "amb això el Govern d'Aragó dinamitaria definitivament els pobles i la identitat de la Franja de Ponent".

[@more@]

Desactiva els comentaris