El proppassat dijous vaig anar a una conferencia que tractava de la LOE. Estic a Eivissa, terra insular catalana a on el català, la nostra estimada llengua, encara cueja. No gaire, com arreu, vaja.
Bé doncs, resulta que el conferenciant, n’Alejandro Tiana Ferrer ( alerta amb els cognoms), treballa al Ministeri d’Educació i és un dels artífex de la reforma. Va introduir la conferència la Consellera d’Educació de les Illes Balears. Parlava un bell català fins en un moment donat en què va canviar al castellà. Vam deduir els que estàvem allà que era en deferència al conferenciant foraster. Quan aquest va encetar la seva explicació, digué que els seus cognoms eren Tiana, amb l’aclariment de dir que és un poble entre Mataró i Badalona, i ferrer, que “nosaltres ja sabíem el que significava”; que entenia perfectament el català, car els seus avis el parlaven a casa, però que no gosava prlar-lo davant de tanta gent per no fer gaire fluïda l’explicació.
Evidentment, la Consellera es va mig excusar dient que es pensava que no l’entenia. En el temps de precs i preguntes, tothom i totdon, tot i saber que entenia el cátala, li van fer les preguntes en castellà.
Tant costa preguntar prèviament si l’entén o no i, un cop sabut que sí, fer-li les preguntes en cátala? Si els professors, que en principi estan prou concienciats, ja fan aquesta cessió lingüística, com poden la resta no fer-la?
Després diuen que s’ha guanyat la classe però s’ha perdut el pati. Ha! Sé que la classe també s’ha perdut. I el professorat. No anem gaire bé, no.
[@more@]
