La Beta ha passat prop de 35 anys amb l’Epsilon. A la fi, s’han separat després d’anys i panys de maltractaments psicològics. També de físics però en menor quantitat. Per què ho ha suportat? Primer, pels fills. Després, pels diners ( ella va haver de deixar de treballar perquè “és l’home qui porta les garrofes a casa!!”). Per últim, per costum. Quan comencen els intents de maltractament físic, els fills volen denunciar-lo. La Beta s’hi nega. Diu que, malgrat tot, és el seu progenitor. A la fi, com dic, se separen, després de suportar un any el fet que l’Epsilon li digui adés sí i ara també que cerqui un advocat per al divorci. Que ell ja no la suporta més. Que li ha fet la vida impossible i li ha posat els fills en contra. La Beta se’l busca. La Beta fa la demanda judicial de divorci.
L’Epsilon es corfrepa quan rep la notificació. Més encara quan veu que és ell qui ha de deixar el pis conjugal després de “portar els diners a casa tota una vida! Que marxi ella!!”. Bé, el fet que la Beta va deixar de treballar en casar-se, car “la dona ha de tenir cura dels fills i de la casa”, ha fet que en depengui econòmicament de l’Epsilon. Per tant, conclou el jutge, és l’Epsilon el qui ha de marxar i no només això sinó que ha de mantenir la Beta. La jugada que s’esperava l’Epsilon (quedar-se amb el pis-de lloguer- i que un dels fills “d’ella”, car “ell ja no en té de fills”, la tingui a casa) no es produeix. No. I no només això.
Sis mesos després de la separació, i 56 anys com a fumador empedreït, un bony al coll fa que vagi al metge i se li detecti un càncer. Quimioteràpia. Caiguda de cabell. Caminar amb caminador. Res. No hi ha solució. Metàstasi. Els darrers dies de vida, ja a l’hospital, rep la visita de la Beta. El càncer no li fa minvar l’odi. Li ratreu coses. Com sempre. Una setmana més tard, mor. La Beta se n’assabenta per una veïna del barri. L’Epsilon havia deixat escrit que no se l’avisés. Als seus fills, que per altra banda porten anys sense veure’l, tampoc.
Tres mesos més tard, la Beta rep un paquet postal. No sap què és. L’obre. Es queda esmaperduda. Són fotografies seves i dels seus fills, però retallades. Mira el remitent. És l’adreça on viu la família de l’Epsilon, a 1100 km de distància. S’han dedicat a retallar totes les fotografies a on sortien ells, l’Epsilon inclós, la Beta i els seus fills i s’han “eliminat” de la fotografia, enviant la resta de la fotografia a la Beta. No saben dels mètodes emprats per l’Stalin molts anys abans. Ni del fotoshop. La Beta truca els seus fills i els hi comenta. No se’n saben avenir. És de bojos aquesta actitud. És una mena de malastrugança cap a ella? És una manera de dir-li, 20 anys després , oficialment que ja no pertany a la “família”?
El capteniment humà té aquestes poca-soltades, comenta la Beta mentre arronsa les espatlles.
[@more@]